A sopar

A sopar

Després d’un dia exhaust, on a la feina no ha anat gaire bé les coses, arribes a casa cansat, amb ganes, amb ganes de deixar la feina a un costat, estirar-te al sofà i només aixecar-te per picar quatre coses que et queden a la nevera sinó demanar unes pizzes.

Demanes que facin alguna pel·lícula dolenta a la tele que no et consumeixi gaires neurones i puguis no fer res més que descansar. Però no.

Arribes a casa i t’estan esperant unes criaturetes fantàstiques que et miren amb uns ulls entusiasmats i l’únic que volen és que les acullis a coll i bé, que els hi facis pessigolles i ensenyar-te el dibuix que han fet avui a classe.

Que costa entendre que és, però ells estan orgullosos. I a vegades és complicat gestionar-ho tot.

És complicat trobar l’equilibri entre descansar i atendre a les magnífiques personetes que t’estan esperant a casa.

Entre obrir una cervesa i desconnectar o escoltar atentament les peticions d’afecte que contínuament estan demanant. A més… no sempre és tan fàcil com ho plantejo.

A vegades arribes a casa i els germans s’estan barallant entre ells, per la ximpleria més gran que et puguis imaginar, però per ells no és tan inofensiu perquè en el fons s’estan barallant per temes tan transcendentals com la justícia o la seva identitat.

El sentit del bé i del mal és un debat acalorat que normalment acaba amb el germà petit fent el corcó i el germà gran fent-li una bufa. I…

Arriba l’hora de sopar. L’hora de sopar és un moment idoni per servir als infants el plat que més els hi agrada.

Podem optar per l’opció que segur que no portarà discussió, algun plat amb quètxup i arròs (no falla) o optar per equipar-nos amb els guants i el casc i anar al camp de batalla on lluitarem del costat de la verdura.

Deixant de fer ironia, el sopar és un moment on, després de la diàspora familiar diürna, finalment, la família torna a estar al complet.

És una trobada de reunió familiar, on no només es paeix el menjar, sinó també tot el que ha passat durant el dia, les trifurques amb el nen del pupitre del costat que no para de molestar o el cap de planta que s’ha passat posant tanta feina.

És important que a l’hora de sopar totes les persones implicades estiguin per sopar. Ni mòbils, ni televisions ni res que ens distregui.

L’hora de sopar ha de tenir un ambient distès, on tothom estigui a gust, tranquil, i senti que té l’espai per dir la seva.

Que els pares s’interessin genuïnament per com els hi ha anat l’escola, no només l’examen, sinó que ha passat al pati, a què juguen, si tenen amics, sense ser invasius, amb tranquil·litat i respecte farà que les criatures es sentin acompanyades en la dura tasca de fer-se gran. Per altra banda, que els pares expliquin coses de la seva vida, ajuda al fet que els fills vegin que els pares també tenen problemes i que un se’n pot en sortir.

L’hora de sopar és una molt bona oportunitat per nodrir-se, tant físicament com emocionalment i familiar. És una dosi de vitamines i proteïnes també per a les relacions familiars.

Per això hem de ser una mica flexibles: asseu-te bé, no mengis amb les mans, no parlis amb la boca plena, no facis això, no facis allò, així no home!, precisament es crearà un ambient el contrari del que busquem.

Sí, és important que els infants aprenguin com comportar-se a taula, però també és important que els ensenyem a ser feliços i a gaudir del menjar i de la nostra companyia.

Deja una respuesta