Què pensem els logopedes sobre els xumets? Una pregunta que em fan molt sovint. I com sempre és un tema que genera molta controvèrsia, quan hem de retirar el xumet? és dolent portar-lo molt o portar-lo poc?

Doncs com a logopeda, que ha rebut moltes preguntes sobre el tema de pacients, pares, amigues…, i per això he decidit escriure aquest post.

El xumet, durant els primers mesos, representa certs avantatges ja que permet el reflex de succió i això ajuda a la musculatura orofacial. També ajuda a calmar al nadó quan plora, inclòs a agafar la son i pot reduir l’estrès i el dolor en alguns procediments desagradables com ho fa el pit. Recentment s’ha relacionat l’ús del xumet amb la disminució del risc de mort sobtada del lactant (estudis del congrés d’investigació del sindicat d’infermeria SATSE).

Però creiem que és necessari retirar-lo cap a l’any o els dos anys perquè es quan comencen a sortir les dents i quan es poden donar mals hàbits, però no és una ciència exacta, cada nen o cada nena potser diferent. Tot i que, també és perjudicial el tema de fer la pipa, llepar-se el dit  perquè també deforma la boca, les dents i el paladar.

Els mals hàbits que es poden donar per un ús prolongat del xumet són entre d’altres:

– Respirar per la boca
– Problemes amb la mossegada; mossegades obertes o creuades
– Mala col·locació de les dents
– Interposició lingual; es col·loca la llengua entre les dents….

La poca tonicitat en els òrgans bucofonatoris, i els problemes en la mossegada, les dents o el paladar pot afectar a la parla del nen amb problemes articulatoris.

El xumet també es perniciós quan es posen substàncies dolces com la mel que fa que augmenti el risc de caries.
I per suposat s’ha de tenir en compte els tipus de xumets que hi ha, perquè ara hi ha molt tipus de tetines, de formes… i sempre s’ha de mirar que siguin homologats.

Hi ha moltes maneres de fer que els petits i les petites deixin el xumet i ens agradaria que ens diguéssiu quines tècniques o de quines maneres ho heu fet vosaltres per poder ajudar a altres pares i mares.

Moltes gràcies per avançat i si us sembla interessant podeu difondre aquest post i qualsevol dels anteriors o futurs posts.

Un comentario

Deja una respuesta