Estimular el llenguatge

Estimular el llenguatge

Molts de vosaltres ens pregunteu que podeu fer quan tenim un nen/a petit/a per poder estimular el llenguatge.

Aquest post anirà dirigit a respondre aquesta pregunta. Nosaltres el que aconsellem és que des de que el nen o la nena neixi se li parli, se li expliquin coses, se li facin carotes i sorolls.

També és important tenir-lo en compte a l’hora de fer coses amb ell/a, fer-lo partícip d’allò que està fent o farà, com per exemple explicar-li que anirem a la piscina, no entendrà les paraules, però sí que el fem part protagonista i activa de tot. 

En els bebès quan hi ha estimulació de sorolls, onomatopeies i carotes, és com fer pràxies i estimulació de llavis, llengua i galtes amb els petits.

Com funcionen per imitació, a mesura que van rebent més estímuls auditius i visuals, més intentaran imitar-los, per tant, mentre més ganyotes i sorolls diversos fem, més variada la complexitat de moviments que intentaran fer. 

Això no vol dir que se li parli com si fos un bebè tota la vida.

És normal que quan són petits se´ls parli amb certa entonació i melodia.

Però la idea no es que se li escurcin paraules i se li facin onomatopeies.

Quan vegin un gos és preferible que se li digui: “mira un gos que fa guau guau”, millor que no: “mira, un guau guau”. 

A mesura que es fan grans se‘ls hi ha de parlar com a personetes, no cal donar llargues explicacions, sinó fer frases amb totes les paraules, no cal dir tite per bibe o biberó. 

És necessari parlar amb tots els sons i no canviar un so per un altre, encara que això ens resulti divertit.  perquè després pot haver problemes en la seva parla; i es poden donar substitucions i omissions.

Tampoc cal corregir-los tota l’estona, simplement repetir allò que han dit en veu alta com si res, sense la intenció de que ho diguin bé a la primera, a base de sentir la pronúncia correcta ja ho aniran corregint. 

Per això us recomanem que estimuleu i parleu amb els vostres fills encara que siguin bebès o petits, perquè són els i les protagonistes de les seves vides, i a l’explicar les coses i tenir-los en compte fem que comencin a ser una part activa.

Deja un comentario

Cerrar menú