En la societat que vivim no hi ha dubte que hi ha un culte al cos.
Anuncis, cremes, gimnasos i una sèrie llarguíssima d’etcèteres confirmen que el cos és un temple.
La influència cartesiana de separar cos i ment, material de no material, productor de producte, encara resideix entre nosaltres.
Entenent la utilitat i la importància que ha tingut al llarg de la història, creiem que és moment de començar a integrar aquets dos conceptes, res cogitance i res extensa, en un de sol.
I així ho avalen les noves investigacions científiques que demostren que depenen de les conductes que tinguem, el cervell es deformarà d’una o altre manera, creant així, productes mentals diferents.
A més a més, el cos és la trinxera per contenir tot el que ens passa.
Per redundant que sembli, les sensacions són captades a través dels sentits (a través del cos) i interioritzades.
De la mateixa manera, que les emocions són sentides a dins nostre i expressades a través del cos.
L’exemple més evident és l’ansietat.
Quan tenim ansietat, estem taquicàrdics, les mans ens suen, les pupil·les és dilaten…
Que important és tenir un cosa sa per poder contenir totes aquestes experiències vitals introjectades i projectades a través de la barrera que diferencia entre jo i no-jo.
Un cos malmès, un cos malaltís, tindrà dificultats en expressar aquestes emocions o en captar el món que l’envolta.
Tindrà dificultats en contenir tota l’ansietat que experimentem i, probablement, serà desenvoluparà en malestar psicològic.
Per tant, la barrera entre cos i ment, no està tan clara.
Cada cop més es planteja com un contínuum que no se sap on comença un i on acaba l’altre.
Juvenal, un poeta satíric d’aproximadament l’any 50 d.C va resumir molt clarament aquest concepte.
Per ell l’equilibri només es pot aconseguir tenint una ment sana en un cos sa. Mens sana in corpore sano.
Què vol dir tenir un cos sa?
Tenint en compte que la societat cada cop dificulta separar el criteri estètic del criteri mèdic, hem de tenir presents que els infants joves i adolescents el que ha de primer és el criteri mèdic.
Que tinguin una dieta equilibrada i una dosis mínima d’esport.
Que cuidin la postura corporal i els gestos.
La manera en que s’aixeca pes…
Ser més alt, més baix, més voluminós o menys, o amb granets o sempre no és pot confondre amb la salut.
És purament un criteri estètic que, per més que en el món dels adults sigui un judici inflexible i sovint cruel, en cap cas hauria d’arribar al món infantil, ja que ells no tenen la culpa dels nostres complexes.
