Tenir un germanet

Sovint, quan pares i mares esperen el segon fill,  tenen molts interrogants sobre com abordar l’arribada del nadó amb el germà o la germana que l’espera.  Si fins llavors la criatura rebia tota l’atenció dels pares per ella, ara s’haurà de fer lloc a una altra personeta.  És habitual tenir una concepció negativa sobre la gelosia, i en conseqüència es viu amb por, enuig, o com una vivència que s’ha d’evitar. Si bé és cert que evitar-la no podem, el que si que podem fer és intentar observar, escoltar i així comprendre, quines necessitats poden haver-hi darrere d’aquest sentiment. D’altra banda, és important poder estimular un bon vincle entre germans, procurant que cada un d’ells se senti important per ser qui és.  La gelosia és un sentiment vinculat, normalment, a vivència de pèrdua emocional quan una figura important dedica – o així es viu- més temps o atenció a una altra persona.  En el cas dels infants, podem pensar maneres d’acompanyar-ho.   Ja des de l’embaràs…

Sin comentarios

Ens en recordem de quan nosaltres erem petits?

Quants anys fa que no ens il·lusionem per l’aleteig d’una papallona o per les coses més senzilles? Quant de temps fa que un pal no és una serp o una vareta màgica? Tendim a pensar-hi poc... però hi va haver una època en què érem petits! I... els teus pares feien coses que et feien moltíssima ràbia. O no? Per què és important pensar en la nostra infància? Perquè abans de ser pares, hem estat fills. I hem tingut uns pares que ens han cuidat i estimat suficient. I això deixa marca. Prenem per cas: “El meu pare era molt dur amb mi i per tant jo seré molt dur amb tu”. Aquest esquema prototípic és un exemple perillós d’una mala diferenciació entre el que van ser els teus pares i el que tu pots ser com a pare. És veritat; els teus pares van ser molt durs amb tu i per això has arribat molt lluny, però... no hi havia una altra manera?…

Sin comentarios