Els límits

Vivim en una societat regida per uns límits que afavoreixen la nostra convivència. En canvi, cada vegada ens trobem amb més dificultats per a poder establir uns límits clars i saludables dins de les nostres llars i del nucli familiar. Moltes vegades ens trobem que els pares se senten injustos o autoritaris quan han de dir “no” als seus fills, quan en realitat estan afavorint el seu benestar psicoemocional fent-ho. Tots necessitem saber quins són els nostres límits, això ens permet protegir-nos, orientar-nos, ens dóna seguretat i confiança en l’entorn. Establir uns límits clars i saludables als fills els ajuda a anar tolerant les frustracions del dia a dia, a conèixer les pròpies capacitats, a demanar ajuda si cal, a respectar als altres i a protegir-se a si mateix de possibles mals propis o aliens. Un nen que no troba els límits els busca perquè necessita comprovar que al costat hi té un adult que li protegirà per a que no es faci mal,…

Sin comentarios

Quan consultar al psicòleg?

Aquesta és una pregunta freqüent que molts pares i mares poden fer-se en moments concrets en relació a la criança dels seus fills o a la pròpia experiència vital. Tots en determinats moments ens podem sentir perduts, insegurs, i amb la necessitat de sentir-nos recolzats i orientats. Com a psicòloga, penso que en aquests moments de malestar va bé poder compartir aquests neguits amb un persona que podrà ajudar-te a pensar i a entendre què està passant. Pel que fa a la infància i l’adolescència més concretament, són etapes molt importants del desenvolupament. Alhora són moments de molts canvis, que acostumen a donar lloc a conflictes i inquietuds tant en els fills com en els pares. Una de les tasques principals del psicòleg és la d’ajudar a entendre quines dinàmiques familiars s’estan produint, quin és el malestar dels nens i dels pares, i tractar de potenciar els recursos individuals per tal de afavorir les relacions i fer front les dificultats. Hi ha una gran…

Sin comentarios

Què fer amb el nostre temps lliure?

En acabar les classes per la tarda, durant els caps de setmana o les vacances, de vegades els nens no saben com ocupar el seu temps i això els neguiteja: “s’avorreixen”. Hi ha nens i nenes que saben entretenir-se sols, que els hi agrada pintar, jugar, i que fàcilment poden inventar-se un joc i gaudir per ells sols. En canvi, hi ha d’altres que necessiten més de la presència dels adults, ja sigui per què els hi costa organitzar una activitat per ells mateixos, o bé perquè reclamen estar amb el papa o la mama ara que no han d’anar a l’escola, i no s’han de separar obligatòriament. Tant en un cas com en l’altre, seria bo que els nens i nenes poguessin gaudir d’ambdós moments: aprendre a entretenir-se sols i aprendre a compartir activitats amb els pares i els germans. Aprendre a entretenir-se sols els ajuda a pensar, a organitzar un joc, a estimular la part més creativa i imaginativa, estant aprenent a…

Sin comentarios

Les pors

La por és una resposta emocional davant la percepció d’una amenaça real o imaginària. Es tracta d’un mecanisme de supervivència bàsic en resposta a un estímul que ens pot generar dolor o senyal perill, ens ve donada genèticament i  compartim amb la nostra espècie, però la manera en com ens impacta o com reaccionem davant aquestes pors, tindran a veure amb la nostra personalitat,  la nostra història, la imatge que tinguem de nosaltres mateixos, etc. Les pors com d’altres emocions són emocions del dia a dia. Si mirem cap enrere o ens mirem a nosaltres mateixos per dins, és fàcil que observem que la por és una emoció freqüent a la nostra vida quotidiana, però en la mesura en què passa en situacions conegudes, reiterades, és una emoció que anem dominant i que ens serveix fins i tot per a anar més segurs en aquesta vida quotidiana (per mirar abans de creuar en vermell, fer el que se’ns demana per evitar una possible bronca…

Sin comentarios

Les rebequeries

Les rebequeries són un fenomen habitual que es dóna a la infància i que sovint esdevé difícil de gestionar pels pares i mares, sobretot si aquesta manera d’actuar perdura en el temps. Com a definició, podríem dir que les rebequeries són la manifestació de l’angoixa que els hi genera la negació d’un desig. És una via de comunicació molt freqüent a partir dels 2 anys. En aquestes edats, els infants no tenen encara prou recursos comunicatius per expressar els seus desitjos, ni tampoc tenen prou desenvolupada la capacitat d’espera i de raonament per tal d’entendre que en aquell moment no pot tenir allò que desitja. És important que els pares puguin ensenyar als fills a manegar aquests sentiments de la manera més saludable. A mesura que el nen o nena va creixent, ha d’anar aprenent a tolerar el sentiment de frustració, a entendre que un no pot tenir sempre allò que vol i que ha de confiar en què els pares saben què és…

Sin comentarios

NADAL!!!

Ja estem quasi en festes. Esperem que passeu uns dies genials i que gaudiu de la família i descanseu. Aquest any no hem pogut celebrar la festa del nadal i el cagatió, ja que hi ha molts nens i moltes famílies que ja han marxat i altres no podien; així que hem decidit que la posposem. En comptes de ser la festa del tió, farem una festa durant el curs, ja us farem arribar tota la informació. Us aconsellem que aquests dies realitzeu exercicis i treballeu amb els vostres nens i nenes; en espais on podeu jugar i treballar el que us recomanarem. En aquests dies sabem que és més complicat però no ho deixeu perquè normalment els petitons i les petitones fan canvis en els temps de descans. Per una altra banda, volem informar-vos que el centre romandrà tancat des del 25 de Desembre fins el 7 de Gener. Gaudiu molt!!! Bon Nadal i Feliç Any per tots i totes!!

Sin comentarios

Psicología

Alguns ja ho sabeu, però ens agradaria informar-vos que el centre compta amb servei de psicologia. I aquest blog serà compartit. El centre ofereix un servei d’atenció a infants, joves i famílies que es trobin en un moment de malestar vital, i que vulguin compartir els seus neguits amb un professional que treballa per aconseguir un millor benestar personal i familiar.   La infància i la adolescència són etapes molt importants del desenvolupament, doncs determinen la manera de ser de la persona adulta. Alhora, són moments en què es produeixen molts canvis, i on sovint es generen conflictes i inquietuds que produeixen patiment. En el nostre centre ajudem a aquests infants a entendre el seu malestar i a potenciar els recursos propis per a que puguin fer front a les seves dificultats. A la vegada, acompanyem a les famílies en el gran repte de la criança i ajudem a fer créixer els fills de la manera més saludable.  Tipus de dificultats que treballem al centre Okidi: - Dificultats en el dormir.  - Dificultats en el menjar. - Dificultats en l’adquisició d’hàbits,…

Sin comentarios

La gelosia

L’arribada d’un nou membre a la família acostuma a ser un fet il·lusionant alhora que angoixant tant per pares com a fills. Els pares temen la reacció dels fills envers l’arribada d’un germanet  “l’acceptarà? L’estimarà? Es portarà bé amb ell?“. Per una altra banda, els fills que originàriament imaginaven l’arribada del germà com un nou company de jocs ara se n’adonen que més aviat es tracta d’un desconegut que ha “segrestat la seva mare en cos i ànima”. Per tant, inevitable i saludablement apareixen els gelos. El fill es converteix en el “príncipe destronado” i els pares han d’ajudar als fills a entendre la nova situació de la manera més saludable possible. És important que ja durant l’embaràs, els pares puguin parlar del nadó que naixerà, de manera que els fills puguin anar pensant i imaginant com serà l’arribada d’aquest germà. Si els pares ajuden a pensar plegats, ajudaran a modular la seva fantasia i ajustar-la amb la realitat. Un cop neixi el nadó, serà inevitable que el nou vingut rebi moltes atencions i mimos per part dels pares i altres…

Sin comentarios

Què em passa? Posem paraules al malestar

El nadó quan té malestar plor; és la seva manera de dir que hi ha alguna cosa que l’angoixa (té son, té gana, té mal de panxa, està espantat i vol que vingui la mama....), i és la mare o pare qui posa paraules al malestar que té el seu fill i actua en conseqüència. Aquest exercici que sovint es realitza de forma natural quan els fills són petits, és important que el continuem fent al llarg del seu creixement. A mesura que els nens van creixent són més capaços de expressar amb paraules el malestar que tenen. Però tot i així, els pares han d’ajudar als fills a identificar les emocions que senten i a expressar-les de forma verbal, en cas contrari, els nens expressaran les emocions (ja sigui tristesa o alegria) per mitjà del cos, del moviment. No oblidem que parlar és pensar en veu alta, de manera que no hi ha millor manera de fer pensar els nostres fills que parlar-ne.…

Sin comentarios

¡¡Cambio de centro!!

En primer lugar, pedir disculpas por el tiempo que hace que no escribimos en el blog, dijimos que en verano nos pondríamos las pilas con nuevos posts, pero hemos de informar de muchas cosas nuevas que han mantenido nuestro tiempo muy ocupado. Vamos con las novedades; ya casi ha acabado el verano y volvemos a la rutina del trabajo, y en breve los peques y no tan peques volveremos a la rutina, con más o menos ganas. Pero nosotros con muchas ganas de empezar este nuevo ciclo. Nosotros ya hemos vuelto al trabajo; y tenemos muchas ganas de que veáis todo lo que hemos preparado. Nos hemos trasladado de local y ahora estamos en un sitio un poco más grande, pero en el mismo barrio y muy cerquita de donde estábamos para que no os sea difícil encontrarnos. Nuestra nueva dirección es: TENOR MASINI 53 LOCAL. También he de informar que ahora somos un centro de logopedia y psicología, a finales del curso pasado…

Sin comentarios
Cerrar menú