descarga (1)

¡Entiendo a mi hija!

Hace unos meses llegó a consulta una niña de 3 años y seis meses con sus papás; para una valoración del habla.

Venían derivados del colegio porque no entendían a la pequeña; aunque ellos mismos en ocasiones tampoco la comprendían.

Realizamos una valoración exhaustiva con un protocolo muy completo y observamos varios trastornos de los sonidos. Para su edad debería decir más sonidos correctamente.

Nos pusimos a trabajar y observamos que era una niña muy hábil y que era muy fácil trabajar con ella.

Empezamos por el sonido que llevaba su nombre y en 3 sesiones consiguió realizarlo y generalizarlo, continuamos con la /k/ y fue en dos sesiones…., ¡madre mía! me parecía todo tan rápido…

Continuamos trabajando, y antes de verano, después de 3 meses todos los sonidos estaban adquirido. Así que decidimos dar un alta controlada y hacer control en Septiembre.

Cuando la vi, estaba tan contenta como siempre y me dijo Anna aún no me sale la r fuerte pero casi la tengo. Por edad está dentro de la normalidad, y está muy cerca de pronunciar ese sonido.

Así que decidimos con su familia que haríamos un control en Navidad porque y tendría 4 años y medio.

Sus padres están muy contentos y nosotros no podemos estar más agradecidos por todo el trabajo realizado en casa para hacer nuestro trabajo más corto.

Captura-2Bde-2Bpantalla-2B2019-04-26-2Ba-2Blas-2B16.52.38.png

Bingo R

¡Hola a todos y todas!

Hoy os traigo el material del Bingo de la R.

Hace unos días os colgué el bingo de S y después de trabajar con algunos de nuestr@s peques les gustó tanto que decidimos realizar también el de la R.

Seguro que se os ocurren mil maneras de usarlo, y a mí me encantaría verlas todas, así que no dudéis en etiquetarnos, recordad que tenemos facebook e instagram.

A mí me gusta mucho el resultado y creo que es muy práctico, porque el sonido está en diferentes posiciones y las palabras también tiene dificultades distintas.

Modo de uso más usual

Tenemos nuestras fichas en una bolsa y cada uno tiene un cartón; además cada uno dispone de 15 fichas para poder tapar las imágenes que van saliendo.

Cada uno de nosotros sin mirar, saca una ficha decimos la palabra, y buscamos en nuestro cartón. Si la tenemos la tapamos sino esperamos al resto, y así sucesivamente.

Una vez tenemos una línea en horizontal gritamos línea, así como una vez completado el cartón, decimos BINGO y comprobamos que todas sean correctas, repitiendo las palabras que tenemos.

DESCARGAR AQUÍ EN ESPAÑOL

DESCARGAR AQUÍ EN CATALÁN

madurez-adolescentes-depositphotos_22064261_m-2015-700x449.jpg

Adolescència i familia

Quan arriba l’adolescència (o adolescències en plural, ja que malgrat tingui denominadors comuns, cada una d’elles té la seva pròpia particularitat) canvien els punts de partida per a comprendre i acompanyar els nostres fills i filles. Apareix l’afany d’autonomia i aspectes vinculats a la cerca d’identitat, que és el procés fonamental del desenvolupament de l’adolescent. En aquest punt del desenvolupament de la persona, totes les construccions internes i externes que havia fet el nen o la nena, es posen en dubte de nou ja que es produeix en ells un canvi profund tant a nivell corporal, a nivell intern, però també a nivell relacional. Així doncs, davant dels canvis tant dràstics en ell mateix i el seu entorn, ha de buscar nous sentits. Aquesta cerca, es basarà en molts casos en un procés construcció d’idols i ideals que els hi faran de far, per a la construcció d’una nova identitat final.

És una etapa en la qual acostuma a haver dificultats de l’adolescent vers la família. Així doncs, hi ha certs aspectes familiars amb els quals es pot generar conflicte. Aquests poden tenir a veure amb la manera com se senten tractats pels pares, ja sigui per no sentir-se compresos i sentir-se infantilitzats, com per no tolerar certes restriccions de la disciplina familiar.

Així doncs, per pares i mares esdevé una tasca difícil, ja que en els seus fills hi conviuen la part infantil en contraposició l’autonomia que reivindica l’adolescent. Així doncs, caldrà estimular i acompanyar als fills a poder anar assumint llibertats, responsabilitats i decisions pròpies, per a fer-los sentir capaços i reforçar així la confiança en ells mateixos.

Haurem doncs d’esdevenir una brúixola, ja que hi haurà moltes situacions difícils que no podran afrontar sols. Tot i així, potser s’haurà de fer un pas enrere perquè la manera d’acompanyar ja no serà tant visible com quan eren més petits. Costarà assumir que, l’ajuda que els proporcionarem, passarà més desapercebuda ja que el gran referent dels nostres fills i filles serà el grup d’iguals.

Finalment, caldrà ser ferm amb les confrontacions que necessitarà fer l’adolescent per a diferenciar-se dels pares i mares, i així poder-se definir. La relació serà una relació d’ambivalència – ara et necessito molt i ara no et necessito gens-, i s’haurà de poder viure amb la major calma possible, procurant no prendre’s les actuacions del fill o la filla com una agressió cap a la nostra persona.

L’adolescència, tant pels pares i mares com pels fills i filles, és una etapa de mar remogut i onades altes, de contradiccions i ambivalències, però no han d’espantar, sinó vivenciar amb fermesa i afecte, amb distància i presència, i per sobre de tot, amb comprensió.

1BCF7EB0-BE5A-4D90-ADD9-C2FC1F453C38.jpg

Bingo S

¡Hola chicxs! Os traigo un nuevo material que seguro habéis visto por las redes sociales.

Estamos trabajando con muchos y muchas peques que tienen dificultades con este fonema y por eso intentamos buscar siempre materiales diferentes, hay muchos por las redes pero esta vez se me ha ocurrido uno diferente para trabajar con mis pacientes.

Este material es el bingo de la S, y está elaborado en catalán y español porque en la consulta hay de todo y a veces algunas palabras no sirven para los dos idiomas.

Además hay palabras de diferentes dificultad y con el sonido en diferentes posiciones. Podéis usarlo como queráis, repitiendo, denominando….

Nosotras lo usamos de las diversas maneras que se nos ocurren en el momento de la sesión o previamente o incluso con las ideas de los pacientes.

Nuestras fichas están cortadas en forma de galleta porque nuestra troqueladora grande es así de molona…..😝😝😝

Modo de uso más usual

Tenemos nuestras fichas en una bolsa y cada uno tiene un cartón; además cada uno dispone de 15 fichas para poder tapar las imágenes que van saliendo. Cada uno de nosotros sin mirar, saca una ficha decimos la palabra, y buscamos en nuestro cartón. Si la tenemos la tapamos sino esperamos al resto, y así sucesivamente. Una vez tenemos una línea en horizontal gritamos línea, así como una vez completado el cartón, decimos BINGO y comprobamos que todas sean correctas, repitiendo las palabras que tenemos. Si lo descargáis y nos etiquetáis con vuestros usos seremos muy felices 😄😄;

si hacéis click AQUÍ, podéis ver nuestro instagram

BINGO PARA DESCARGAR EN CATALÁN

BINGO PARA DESCARGAR EN ESPAÑOL

IMG_1116.JPG

La compra

Hoy os quiero enseñar un material que realicé, pensando en diferentes pacientes adultos con dificultades en denominación y en memoria. Ellos viven solos y necesitan hacer sus compras.

Así que pensé que podría ayudarlos con un material para memorizar algunas listas de la compra.  Buscar los diferentes productos que necesitamos para después colocarlos en la bolsa o en el carrito.

Nuestro material se pega con velcro pero otras compañeras nos han dado la idea de usar el carrito de Tiger.

Después de realizarlo, tengo que decir que también lo hemos utilizado con algunos de nuestros y nuestras peques para trabajar vocabulario y categorías semánticas y nos lo hemos pasado genial.

Espero que se os ocurran millones de ideas como a nosotras y que las subáis a las redes para que podamos saber cómo lo habéis utilizado, sería genial para poder compartir y tener más ideas; porque recordad compartir es vivir….jajaja

Para descarga el material solo tenéis que clickar aquí

Espero que os guste y que lo disfrutéis

hermano

Tenir un germanet

Sovint, quan pares i mares esperen el segon fill,  tenen molts interrogants sobre com abordar l’arribada del nadó amb el germà o la germana que l’espera.  Si fins llavors la criatura rebia tota l’atenció dels pares per ella, ara s’haurà de fer lloc a una altra personeta. 

És habitual tenir una concepció negativa sobre la gelosia, i en conseqüència es viu amb por, enuig, o com una vivència que s’ha d’evitar. Si bé és cert que evitar-la no podem, el que si que podem fer és intentar observar, escoltar i així comprendre, quines necessitats poden haver-hi darrere d’aquest sentiment. D’altra banda, és important poder estimular un bon vincle entre germans, procurant que cada un d’ells se senti important per ser qui és. 

La gelosia és un sentiment vinculat, normalment, a vivència de pèrdua emocional quan una figura important dedica – o així es viu- més temps o atenció a una altra persona.  En el cas dels infants, podem pensar maneres d’acompanyar-ho.  

Ja des de l’embaràs del germanet/a, podem fer-lo sentir partícip del procés, d’una manera o altra en funció de l’edat– pensar noms conjuntament, parlar-li, pensar junts com serà això de tenir un germanet nou, anar plegats a comprar-li coses i que pugui ajudar a escollir… etc.

D’altra banda, cal també poder anar contenint emocionalment la seva  vivència,  significant la experiència interna de l’infant amb paraules que parlin del que li passa, del que pot estar sentint, sense jutjar-ho. També poder dedicar espais exclusius per a cada fill és important, tal com evitar comparacions sobre aptituds o dificultats, poder reconèixer la individualitat de cadascun, i també reforçar positivament els moments de trobada entre germans. 

La manera de manifestar-ho, moltes vegades pot ser molt subtil, ja que pel moment de desenvolupament en el que troben encara no són capaços de connectar amb el que senten i expressar-ho.  

Així doncs, poden mostrar-se irritables, que hi hagi molta negativa a fer el que se’ls demana, poden mostrar agressivitat o indiferència cap al germà o gemana, mostrar rebuig  als apropaments afectuosos, negar la presència del germà o germana petit, o fins i tot fer-se notar més de l’habitual per a atraure l’atenció… Tot i així, no sempre això té a veure amb la gelosia, i cal ser prudents a l’hora d’interpretar els sentiments que expressa l’infant.L’important doncs, és per sobre de tot poder observar i escoltar-los, facilitant espais compartits on ells i elles puguin expressar-se, acompanyant-los emocionalment. 

Finalment, cal dir que, no tan sols és una experiència nova pels fills i filles, sinó també pels pares, i que per tant desperta, més enllà de la il·lusió, molts dubtes o pors: “l’estimaré tant com al primer fill? Tindré suficient amor pels dos?” “Sabrem distribuir l’atenció i l’afecte pels dos?” 

Aquestes preguntes són habituals, i no han d’espantar. És més, les preguntes permeten obrir un espai de pensament on un va aprenent a ser pare i mare, i es va aprenent a col·locar amb cadascun dels fills, adonant-se de que amb cada fill la relació és d’una manera, i que l’estima sempre hi és.

oca-2Btr.png

¿Por qué no se decir cuatro?

 

Hoy estamos muy contentos, porque venimos a contaros un caso con el que hemos trabajo estos tres últimos meses. En Enero nos hemos despedido de este caso con mucha pena pero él estaba muy contento porque por fin podía decir cuatro.

Este pequeño llegó al centro la última semana de Octubre para realizar una valoración. Ya que él mismo preguntó: ¿por qué no sé decir cuatro?

El colegio se lo había comentado pero los padres decidieron esperar un poco.

Nosotros realizamos la valoración de este caso y observamos que su  problemática sólo era con los grupos consonánticos, no presentaba ningún trastorno más de los sonidos.

En la valoración vimos algunas cosas de su dentición pero ya estaban en contacto con el dentista, así que no nos preocupamos.

Este caso venía una vez a la semana con nosotros, el resto de días realizaban ejercicios en casa. Al principio, durante las tres primeras sesiones nos costó realizar las actividades preparadas ya que es un niño muy tímido, pero después fue un rayo.

Le dimos un truco muy rápido y realizamos diferentes juegos juntos, por ejemplo una oca donde eligió las palabras  y un memory con diferentes imágenes que nos ayudaban a producir esos sonidos.

Los primeros que salieron fueron gr, cr, y después de un mes y medio empezaron a salir las dr y tr que eran las que más le preocupaban.


El primer día que le salieron se puso súper contento, tendríais que haber visto su carita, salió de la consulta diciendo palabras. Su mami nos contó que fue todo el camino diciendo todas las palabras que se le ocurrían.

El siguiente mes ha sido para generalizar y hacer un poquito de control.

Ahora mismo está de alta pero lo veremos en unos meses para hacer un control y dar el alta definitiva.

veler.jpg

criança

Què difícil navegar a vegades pel mar immens de la criança… El dia a dia embolcalla i és difícil trobar perspectives i temps per aturar-se i pensar. Llavors, busquem desesperadament brúixoles màgiques que ens indiquin el nord, i ens orientin cap a camins correctes, aquells que sembla que ens salvaran a tots.

Malauradament, no existeix un mapa únic amb respostes per a tothom, ni cap camí correcte. Caldrà anar construint les rutes, transformant el veler per encarar-les i, el que a vegades és més difícil: aparcar l’embarcació als ports, per poder baixar a terra posant distància a l’aventura, i així agafant la força necessària per a la següent.

És habitual sentir: “ És que no tenim temps per res des que tenim els fills”, “tot el que fem és per ells i res per a nosaltres”. Malgrat és una realitat que els fills i filles requereixen molta presència i atenció, i que la vida canvia amb ells, els pares i mares també necessitem espais per a nosaltres. És clar que en funció del moment de desenvolupament del nen o nena, la manera de poder distanciar-se serà una o una altre.

Hi ha qui té a prop figures de suport de familiars per a poder marxar a sopar un vespre, o hi haurà qui tindrà cangurs. Hi ha qui s’organitzarà perquè un es quedi amb les criatures i l’altre pugui anar a fer dues hores d’esport a la setmana… Cada família haurà de poder pensar en les seves possibilitats, però podent trobar espais individuals o de parella, per així no acusar a la criança, de la impossibilitat de tenir un espai propi . Per així no fer responsables als fills i les filles de no poder tenir moments socials de gaudi, de dedicació pròpia o de tranquil·litat…

Tot i així, cal dir que no és fàcil separar-se. Separar-se dels fills i filles sovint genera culpa, i voldríem ser-hi a tots els escenaris de la seva vida, evitant així la sensació de que els abandonem.

Òbviament, els fills necessiten que els anem a veure a les activitats que fan, que juguem amb ells, que els acompanyem en el seu desenvolupament amb presència, atenció, i comprensió i també de tenir moments en família. Però si tot això hi és, cal poder també permetre’s espais per a nosaltres.

Evidentment, cal poder pensar quins són els moments de distància que un es pot permetre. No és el mateix un nadó de 8 mesos que un fill de 8 anys, i no és el mateix anar a sopar fora cada vespre o cap de setmana, que un cop al mes. Tampoc és el mateix quan un fill està malalt, que quan està sa i es pot quedar amb una figura de confiança que el cuidarà.

Si les criatures disposen d’un vincle segur i compartit amb els pares i mares, podran aprendre a separar-se i a tenir la seguretat de que la distància no és cap amenaça, no és cap abandonament, i de que els papes i mames tornen. Aquest, també és un dels aprenentatges vitals que forma part del seu desenvolupament. Així doncs, mares i pares tripulants, alceu les veles i navegueu amb amor i comprensió pels mars de la criança, però procurant cuidar-vos a vosaltres també!

caso-2Bccvv.png

¿Tendré voz después de una operación de cuerdas?

El caso que os voy a contar; vino derivado por un otorrino con el que suelo trabajar, el Dr. Tornero, buenísimo en su trabajo y en el trato con pacientes.

El caso es que me llamó para comentarme el caso de un señor de 61 años al que había intervenido de las cuerdas vocales; había tenido que realizar una cordectomía láser in situ de la CVI y le había tenido que tocar mucho.

Después del reposo vocal, empezamos nuestra trabajo con él, eso fue a finales de Junio del 2018.

El pronóstico era que recuperaría voz, pero que su voz no sería la misma y tenía muchas opciones de sinequia en cuerdas.

Mi trabajo ha consistido en hacerlo consciente que tenemos que usar la voz de manera diferente para conseguir que todo salga como esperábamos y que no hubiera sinequia. He trabajado con él durante 3 meses y hemos conseguido una voz muy parecida a la que tenía antes de la operación, y de momento no hay sinequia.

Hemos realizado trabajo de musculatura periférica del cuello, así como ejercicios de pushing y hemos trabajado los anclajes para producir una voz mejor.

He de comentar que antes de las vacaciones de verano, tuvimos un pequeño susto; ya que Jordi observo un carcinoma escatoso T1b de la CVD y era posible una nueva intervención, pero con reposo y con buenas pautas, no hubo que pasar por otra intervención.

A día de hoy, después de la última revisión, sabemos que está genial, sus cuerdas están perfectas, no hay sinequia y tenemos imágenes de su fonación. Hemos distanciado sus sesiones y hemos dado pautas para su trabajo ya que tiene una exigencia vocal alta.

Y después de tres meses y medio de trabajo con sesiones semanales, después más distanciadas y con controles, hemos decidido dar pautas y dar el alta.

Todo el mundo cuando tiene un problema de voz, se plantea a qué médicos debe acudir; el principal es un buen otorrinolaringólogo que haga una valoración exhaustiva de las cuerdas vocales.

Y después de su valoración, si es necesario nuestro trabajo, se necesita un o una logopeda especialista en voz para poder realizar una buena reeducación.

conte.png

Contes que acompanyen

Per si no n’hi hagués prou amb els esforços del dia a dia, massa sovint els vespres són autèntiques lluites quotidianes, enlloc d’estones per aturar-nos i descansar. Són moments de dutxes, cuna, sopar, preparar les coses de l’endemà, rentar dents, posar pijames, recordar allò que havia quedat pendent, fer-ho i, finalment, intentar trobar la manera de que els fills i les filles es fiquin al llit. Però la batalla no acaba aquí, ja que habitualment el més difícil és aconseguir que s’adormin. Tot un clàssic.

En les dinámiques diàries prèvies al son, no hi ha en els nostres fills i filles la voluntat de desafiar-nos o provocar-nos des d’un lloc hostil, malgrat es pugui viure així degut al comprensible esgotament que ens travessa als adults.

Quan els nens s’oposen al dormir, habitualment expressen moltes coses: que els costa separar-se dels pares per anaar al seu espai, que estan intensament cansats, que els costa posar-se límits a ells mateixos, que estan nerviosos, que destgen fer altres coses….

Fins i tot, entre germans moltes vegades es fan juguesques trapelles i còmplices que compliquen les situacions, esverant-se els uns als altres- Així, doncs, davant de les múltiples causes i possibiltats, els adults hem d’intentar copsar què és el que els passa, ja que és a partir de la comprensió que podrem donar una resposta que ens faciliti la tasca.

Una bona manera d’acompanyar-los en el procés cap al son, és explicar-los un conte abans d’anar a dormir. Les estones tranquil·les de contes i històries, es poden convertir en una manera de transitar del moviment a la calma. Aquestes, s’allunyen dels estímuls que generen les pantalles que són grans fonts d’excitacií i dificulten el dormir.

El conte esdevé un símbol de trobada, de presència, d’intercanvi i de relació.

Les històries es conevrteixen en la port d’entrada al món oníric, estimulant l aimaginació i la creativitat, i fent que la separació nocturna amb els pares sigui d’una forma més ambale i afectuosa. A més, també esdevé un contacte amb el món de la lectura.

Evidentment, la proposta dels contes és una proposta flexible que pot tenir diversos formats, oferint així en cada una d ele sopcions, un tipus d’aprenentatge diferent. Fins i tot el dia que no hi hagi conte, serà un dia en el qual aprendran que a vegades han de tolerar no tenir el que desitgen…

Això si: hi ha una nit de l’any què és excepcional, en la qual ni els contes podran esvair el neguit: la nit màgica de Reis. Aquetsa nit, o bé cauran rendits de son per escurçar la nit, oo bé es mantindran desperts impacientment, a l’espera de que la màgia els vingui a veure.