Juego nuevo: Familias

Con el paso del tiempo, nos hemos dado cuenta de que uno de los juegos que tiene más tirón y que gusta más a los niños (y no tan niños) es el juego de las familias. En Okidi decidimos buscar imágenes de animales que tuviesen una mamá, un papá, un hijo y una hija, pero fue demasiado complicado de encontrar. Así que decidimos que, si quieres tener las cosas bien hechas, no hay nada como hacerlas uno mismo, así que nos pusimos manos a la obra y dibujamos, a partir de plantillas, cada carta del juego, buscando animales que tuviesen el sonido R. Pero, ¿cómo se juega a las famosas familias? Aquí os presentamos las normas para que podáis jugar: Se reparten 5 cartas a cada jugador y el resto se colocan apiladas boca abajo sobre la mesa.Los jugadores colocan sus cartas en orden familiar y si algún jugador ya tiene una familia completa la coloca boca arriba frente a él.El jugador más joven comienza a preguntar.El jugador 1 pide…

Sin comentarios

Confinamiento: oportunidad y reto

Estamos viviendo una situación mundial sin precedentes, llena de incógnitas y desconcierto para todos. Es normal el aumento del estrés durante este periodo, el flujo constante de noticias y de imágenes que recibimos en los diferentes medios de comunicación produce un gran efecto tanto en adultos como en los más pequeños de la casa.  ¿Cómo afecta al estado de ánimo? El cambio en la rutina, unidos al aburrimiento y el aislamiento pueden producir que en los más pequeños se observe un aumento de rabietas, malas contestaciones, desobediencia, así como una mayor cantidad de peleas, especialmente entre hermanos. Es normal que en este tiempo los niños aumenten las disputas y el roce con sus familiares debido a la falta de contacto con otros compañeros y la gran cantidad de tiempo que pasan con las mismas personas. Somos seres que necesitamos contacto, relacionarnos. Por suerte, la tecnología actual nos permite no desconectarnos por completo de nuestros seres más cercanos. Haced video-llamadas con familiares y con amigos. Dejad un…

Sin comentarios

Adolescència i familia

Quan arriba l’adolescència (o adolescències en plural, ja que malgrat tingui denominadors comuns, cada una d’elles té la seva pròpia particularitat) canvien els punts de partida per a comprendre i acompanyar els nostres fills i filles. Apareix l’afany d’autonomia i aspectes vinculats a la cerca d’identitat, que és el procés fonamental del desenvolupament de l’adolescent. En aquest punt del desenvolupament de la persona, totes les construccions internes i externes que havia fet el nen o la nena, es posen en dubte de nou ja que es produeix en ells un canvi profund tant a nivell corporal, a nivell intern, però també a nivell relacional. Així doncs, davant dels canvis tant dràstics en ell mateix i el seu entorn, ha de buscar nous sentits. Aquesta cerca, es basarà en molts casos en un procés construcció d’idols i ideals que els hi faran de far, per a la construcció d’una nova identitat final. És una etapa en la qual acostuma a haver dificultats de l’adolescent vers…

Sin comentarios

Tenir un germanet

Sovint, quan pares i mares esperen el segon fill,  tenen molts interrogants sobre com abordar l’arribada del nadó amb el germà o la germana que l’espera.  Si fins llavors la criatura rebia tota l’atenció dels pares per ella, ara s’haurà de fer lloc a una altra personeta.  És habitual tenir una concepció negativa sobre la gelosia, i en conseqüència es viu amb por, enuig, o com una vivència que s’ha d’evitar. Si bé és cert que evitar-la no podem, el que si que podem fer és intentar observar, escoltar i així comprendre, quines necessitats poden haver-hi darrere d’aquest sentiment. D’altra banda, és important poder estimular un bon vincle entre germans, procurant que cada un d’ells se senti important per ser qui és.  La gelosia és un sentiment vinculat, normalment, a vivència de pèrdua emocional quan una figura important dedica – o així es viu- més temps o atenció a una altra persona.  En el cas dels infants, podem pensar maneres d’acompanyar-ho.   Ja des de l’embaràs…

Sin comentarios

criança

Què difícil navegar a vegades pel mar immens de la criança... El dia a dia embolcalla i és difícil trobar perspectives i temps per aturar-se i pensar. Llavors, busquem desesperadament brúixoles màgiques que ens indiquin el nord, i ens orientin cap a camins correctes, aquells que sembla que ens salvaran a tots. Malauradament, no existeix un mapa únic amb respostes per a tothom, ni cap camí correcte. Caldrà anar construint les rutes, transformant el veler per encarar-les i, el que a vegades és més difícil: aparcar l’embarcació als ports, per poder baixar a terra posant distància a l’aventura, i així agafant la força necessària per a la següent. És habitual sentir: “ És que no tenim temps per res des que tenim els fills”, “tot el que fem és per ells i res per a nosaltres”. Malgrat és una realitat que els fills i filles requereixen molta presència i atenció, i que la vida canvia amb ells, els pares i mares també necessitem espais…

Sin comentarios

Estones compartides per abrigar-nos del fred

És tardor. Va arribant el fred, i amb ell el canvi d’hora que enfosqueix les tardes més del que voldríem. Poc a poquet, comencem a necessitar més capes d’abric, i més estones de recolliment. Els adults ho tenim clar: quan el fred ens gela el cos, fàcilment trobem mecanismes per a escalfar-nos. Però a vegades el fred té altres formes, es manifesta d’altres maneres, i trobar els mecanismes per frenar-lo pot tornar-se complicat. Pot tenir forma d’angoixa, de neguit, i fins i tot de buidor. Llavors l’escalf que necessitem ja no és el dels jerseis o les bufandes, ni el de les sopes o el te calent: sinó el de les paraules, la proximitat o la presència. Si ja als adults ens costa trobar la manera de silenciar aquest fred emocional que ens impregna a vegades de diferents tristeses, o fins i tot comunicar-lo en paraules, el infants encara ho tenen més complicat. Sovint, quan costa trobar les paraules per expressar allò que els…

Sin comentarios

Estiu, aigua, vacances i molta diversió

Ara fa un parell de setmanes que ha acabat el col·legi i ja ens hem adonat compte que això de l'estiu és molt diferent de la resta del curs. Pràcticament no hi ha classe, sovint anem a la piscina i fem guerres d'aigua. Els horaris canvien i, en general, tenim molta més energia. Les vacances dels infants són un període difícil de gestionar. Pares, mares i cuidadors encara treballen, mentre les criaturetes tenen tot el dia lliure. Per sort entre colònies, casals i altres activitats estan força entretinguts. És per això, per aquest canvi radical de rutina, que és molt freqüent que els infants estiguin més atabalats que de normal. Els hi costa més fer cas, estan més agitats, s'enfaden amb facilitat o els hi dóna per transgredir els límits i posar-se una mica "xuletes". L'estiu ens brinda una molt bona oportunitat per potenciar l'autonomia als nostres fills i filles. Aquest canvi de rutina no té per què ser només disruptiu, podem aprofitar per…

Sin comentarios

A sopar

Després d'un dia exhaust, on a la feina no ha anat gaire bé les coses, arribes a casa cansat, amb ganes, amb ganes de deixar la feina a un costat, estirar-te al sofà i només aixecar-te per picar quatre coses que et queden a la nevera sinó demanar unes pizzes. Demanes que facin alguna pel·lícula dolenta a la tele que no et consumeixi gaires neurones i puguis no fer res més que descansar. Però no. Arribes a casa i t'estan esperant unes criaturetes fantàstiques que et miren amb uns ulls entusiasmats i l'únic que volen és que les acullis a coll i bé, que els hi facis pessigolles i ensenyar-te el dibuix que han fet avui a classe. Que costa entendre que és, però ells estan orgullosos. I a vegades és complicat gestionar-ho tot. És complicat trobar l'equilibri entre descansar i atendre a les magnífiques personetes que t'estan esperant a casa. Entre obrir una cervesa i desconnectar o escoltar atentament les peticions d'afecte que…

Sin comentarios

Deixa’m fer-me gran

Sí… les nostres precioses i increïbles criaturetes es fan grans. Això és inevitable. I hi ha una part on sap greu. Aquell nadó que l’agafaves en braços i s’adormia amb la teva mirada i la teva escalfor, ara és un adolescent que amb prou feines saps a quina hora se’n va a dormir i, si el volguessis portar a coll i bé, després necessitaries una faixa durant un parell de setmanes. És així. El temps passa per a tothom. Per això és important tenir clar perquè eduquem els nostres infants, què és el que volem d’ells. Educar vol dir ensenyar, mostrar i demostrar què és ser una bona persona, feliç, responsable i coherent. Educar és fer d’un ésser humà, un ciutadà del món. I és molt important tenir clar que infants i joves no només són el futur, sinó que també són el present. Per tant educar és una aposta de present i de futur, on la criatureta que ara tenim entre mans acabarà…

Sin comentarios

Pantalles, pantalles i més pantalles

Mòbils, tablets, GPS, smartwatch, televisions i tot tipus de gadgets i wearables. No hi ha dubte. La tecnologia ha transformat les nostres vides. I probablement, també ha transformat la manera en què eduquem a les nostres criaturetes. Són bons o dolents els aparells electrònics? No hi ha resposta a aquesta pregunta. Perquè la pregunta està mal feta. Una clau anglesa és bona o dolenta? És una pregunta una mica estranya… Els aparells electrònics, entenent mòbils, tablets i derivats, com la clau anglesa, són eines. Esdevindran eines útils i beneficioses o eines perjudicials depenent de l’ús que en fem. Què és fer un bon ús? Són moltes les aplicacions que hi ha en el mercat destinades al públic més petit. És important seleccionar aquelles aplicacions que creiem que poden ajudar a l’infant a desenvolupar les seves capacitats i que poden ajudar al seu desenvolupament. Sempre tenint present que una sobre-exposició a la pantalla acabarà sent perjudicial, sigui per la vista sigui per l’addicció que crea…

Sin comentarios