Captura-2Bde-2Bpantalla-2B2018-04-13-2Ba-2Blas-2B17.42.45.png

Dominó

Hola a todos;

No sé si lo sabéis pero tenemos un instagram donde vamos colgando muchos de los materiales que usamos durante las sesiones.

Es interesante compartir con otros profesionales, y ver cómo trabajan o qué material usan.

Comparto parte de los materiales que compró y creo útiles pero también aquellos de elaboración propia para que otros profesionales puedan usarlos o hacerlos.

También es verdad; qué muchos compañeros y compañeras, me han pedido que suba parte de mis materiales para poder descargarlos, supongo que los consideran útiles.

Por eso he decido poner en marcha esta nueva iniciativa que muchos me han pedido, y aquí tenéis mi primer post con archivo descargable.

Os dejaré un enlace donde podéis descargar un dominó para trabajar la s; estará en catalán, castellano y con tarjetas en blanco.

Os explico un poco, el dominó tiene imágenes con el sonido del fonema /s/, están al inicio, en el medio de la palabra y al final.

También hay fichas blancas donde podéis realizar ejercicios con los sonidos o como vosotros queráis.

Me gustaría que compartieras en vuestras redes el uso que le dais y para que usáis las blancas. Yo los uso para decir palabras con ese o las sílabas.

No tiene normas de juego, sólo las mismas que un dominó, vosotros decidís qué doble empieza, espero que os guste y os sea útil para vuestro trabajo.

PODÉIS DESCARGAD AQUÍ

Las imágenes del dominó se han adquirido en Creative Clips y son de Krista Wallden

identidad

Sobre la identitat

Com es construeix una identitat? Qui sóc, com sóc, com em veuen les altres persones? Qui més qui menys, alguna vegada tothom s’ha fet aquestes preguntes.

La resposta no és fàcil ni simple, però ens permetrem un espai de reflexió per aclarir algunes temes al voltant de la identitat, i quins agents influeixen alhora de construir-la. J

o, sóc jo, perquè no sóc tu.

Quan la mare està embarassada del fill, units pel cordó umbilical, on acaba la mare i on comença el fill? Es nodreix de la mare i es relaciona amb el món a través de la mare.

Per tant, sobretot als primers mesos de vida, no està gens clar que és el Jo (mare) i que és el tu (fill).

Aquest procés de diferenciació jo-tu comença en els últims moments de l’embaràs, però és quan es talla el cordó umbilical el moment on tenim dos individus clarament diferenciats.

La diferència on comença un i on acaba l’altre és clara. Però seria agosarat pensar que el nounat ja sap qui és ell i té consciència sobre ell mateix.

De fet, els primers mesos de vida el procés de maduració passa exactament per descobrir on acaba el teu cos, on acabes tu. Com el gat que dóna voltes sobre si mateix pensant-se que la seva cua es un joguet i, quan per fi la caça, descobreix que si la mossega li fa mal.

El nadó farà exactament el mateix. Es posarà la mà a la boca, s’anirà tocant els peus per veure fins on arria, es tocarà el cabell…

En resum, s’anirà explorant a ell mateix. És probable que el nadó els primers mesos de vida pensi que el pit de la mare és seu. Perquè només ha de tenir gana perquè el pit aparegui i l’alimenti.

El pensament primitiu és precisament, el temps d’espera entre la necessitat i la satisfacció d’aquesta. És durant aquest lapse de temps que el nadó començarà a fantasiejar (“quien hambre tiene con pan sueña”).

Aquest fantasieig s’anirà contrastant amb la realitat (principi de realitat) i, a poc a poc, s’anirà agafant consciència d’un mateix i del món que l’envolta.

Tot això que té a veure amb la identitat? Quan mare i nadó estan connectats, són un ésser indivisible, la manera en què la mare, pensa, escolta en definitiva, viu la vivència d’estar embarassada afectarà la identitat del nadó. És el que en diem experiències perinatals.

Un cop s’hagin separat, el procés serà exactament el mateix. La manera en què els progenitors i cuidadors ens pensin, la manera en què actuïn amb nosaltres ens anirà marcant la manera com som.

D’aquesta manera, perquè una persona arribi a tenir una identitat pròpia algú l’ha d’investir. L’ha de dotar de la categoria de persona a través de la relació, l’ha de reconèixer com a persona.

Jo sóc jo perquè no sóc tu. I tu i jo ens construïm a través de mirar-nos als ulls i veure que en algunes coses ens semblem i en altres no. És molt important no etiquetar els infants quan són petits en categories com: Rebels, desastres, maldestres, despistats…

Perquè els estem no només encasellant en una identitat, sinó que a més a més aquesta és negativa.

La millor manera de generar una identitat positiva i egosintònica (amb consonància amb l’ego, el jo) és entenent que la ràbia de la teva criatureta no et destruirà, que plor desesperat no serà per sempre i que la rabieta al súper, a part d’una mica de vergonya no és un altre reclam que estima’m!

Les emocions són i són per alguna cosa. Ser capaços de no desesperar-nos quan les emocions envaeixen a l’infant i seguir amb el xiuxiueig a cau d’orella mentre l’agafem en braços per consolar-lo és la millor manera que l’infant vegi que no és dolent i que el que sent és normal, freqüent i no destructor.

Estereognosia

Estereognosia

Mucha gente se preguntará qué es exactamente la estereognosia; pues es el reconocimiento de objetos a través del tacto.

Y os preguntaréis: ¿Qué hacen los logopedas con esto? ¿Qué tiene que ver el tacto con la logopedia?

Voy a contestar a estas dudas diciendo que nosotros como profesionales que trabajan con terapia miofuncional, tenemos que valorar y tener en cuenta si nuestros pacientes, reconocen los objetos a través del tacto pero a nivel oral, con la lengua.

Es decir, si son capaces de reconocer si un objeto está frío o caliente y si tiene una forma determinada.

Es necesario valorar esto para saber si la lengua y los órganos orofaciales están adecuados.

Además es necesario todo el tema del tacto para poder trabajar otros aspectos, a veces desconocidos en la logopedia o poco conocidos, como es el caso de los niños que tienen dificultades alimentarias.

Estos niños también deben ser tratados por especialistas como logopedas, y para ello se usan diferentes instrumentos u objetos y el tacto.

Pero volviendo a la estereognosia, es necesario trabajar el uso del reconocimiento de objetos y para ello hay muchas opciones para trabajarlo, diferentes piezas con diversas formas, caramelos de diferentes texturas y tamaños, cajas sensoriales, juegos….

Para los especialistas en terapia miofuncional, creo que es un aspecto a tener muy en cuenta, cuando queremos trabajar y aumentar nuestras opciones de éxito en nuestros casos.

Podéis seguirnos en instagram, twitter, facebook… para saber más y si tenéis dudas, por favor poneros en contacto con nosotros.

En breve, colgaremos unos materiales muy chulos para que podáis descargarlos.

La imagen son las piezas de esterognosia que usamos.

mental

Què són els trastorns mentals?

Estic trist o estic deprimit? Em costa concentrar-me o tinc trastorn per dèficit d’atenció? Actua d’aquesta manera perquè té un trastorn? Pateix esquizofrènia o és esquizofrènic?

Que complicat tot plegat!

Durant aquest escrit intentarem posar una mica de llum sobre tots aquests conceptes difosos.

És important començar per marcar la diferència entre malaltia i trastorn. Ja m’avanço a les ments inquietes que enfermetat en català no existeix i la traducció és malaltia.

Un símptoma és la manifestació per part del cos que alguna cosa està fallant. Per exemple, si em fa mal el pit a l’inspirar molt fort, és un símptoma.

És la descripció que donem quan el metge pregunta: Què et passa? Doncs mira, em fa mal aquí, quan faig això em fa mal…

Quan aquests símptomes s’agrupen conformen el que es diu una síndrome.

Una síndrome és un conjunt de símptomes que sovint es donen de forma conjunta i que han estat estudiats i classificats.

Tota síndrome és malaltia?

No. A la síndrome els hi pot passar tres coses: que es mantinguin en síndromes, que siguin malalties o que siguin trastorns.

Una malaltia és aquella alteració de la salut que se sap l’etiologia, quina és la causa, es coneix el transcurs que el pacient tindrà, el pronòstic i, sovint, hi ha cura.

Els símptomes són mesurables i concrets. A més a més, una malaltia es manifesta de manera molt semblant en tots els pacients. Per exemple: Unes angines, amb més o menys febre totes tenen el mateix pronòstic; una setmana ben cuidades, set dies mal cuidades.

En el cas del trastorn segueix sent una alteració però no se sap la causa, ni el pronòstic i cada pacient ho viu d’una manera diferent.

No hi ha un medicament que curi els símptomes.

Per exemple: Dues persones amb trastorn bipolar poden no compartir cap símptoma o dues persones amb els mateixos símptomes poden tenir diagnosticats trastorns diferents.

Per últim, síndrome és un conjunt de símptomes.

Per exemple: La síndrome de Down, sabem que és la trisomia del cromosoma 21, però no sabem per què passa ni tenim cura.

A més, els nivells d’afectació són molt diferents així com el pronòstic. La síndrome d’abstinència és el nom que li hem donat al conjunt d’afectacions que té una persona produïda pel fet de deixar d’ingerir alguna droga que s’ha pres de forma sostinguda en el temps.

Aquesta distinció és important per tal d’entendre que els trastorns mentals no causen res, ni provoquen res.

El procés és el contrari: Un conjunt d’emocions, símptomes, conductes i reaccions ho agrupem sota un nom per tal d’intentar entendre-ho millor, estudiar-ho de forma més sistemàtica i millorar la comunicació entre professionals.

En cap cas una etiqueta diagnòstica ens ha d’encasellar en una posició o estat, donat que l’etiqueta diagnostica, a diferència de la malaltia, no existeix fora de nosaltres, és una invenció nostra.

És per això que és imprescindible que tota etiqueta diagnòstica vagi acompanyada d’una llarga explicació que faciliti i ajudi al pacient la comprensió del trastorn que pateix.

La comprensió de la persona és una cosa ontològica, només serveix per a aquella persona. Intentar entendre a una persona només a través de l’etiqueta, és simplista, reduccionista i mentida.

Per exemple: Fa uns anys hi havia la categoria diagnòstica de passiu-agressiu.

Ara que ha desaparegut que vol dir? Que tots s’han curat? O abans també hi havia la categoria diagnòstica d’imbècil. Ara que ja no apareix en els manuals de psicopatologia que vol dir, que ja no hi ha imbècils?

continuidad

Continuïtat dels tractaments psicoterapèutics

Tot sovint, quan una família consulta al psicòleg és perquè ha provat una sèrie de recursos que no han funcionat per alleugerir el patiment del seu fill o filla.

Per exemple, hi ha infants que ho posen molt difícil per anar al col·legi, tenen dificultat amb el menjar o presenten problemes per dormir o fer cas a «l’autoritat».

El malestar intrapsíquic de l’infant aflora a la realitat en forma de conductes, que, sovint, són les causants de patiment en els progenitors.

Així doncs, la família acut al psicòleg a la recerca d’aquest alleujament i millora de qualitat relacional i familiar.

La relació psicòleg-infant permet, a través del joc, del dibuix, de la paraula i de la relació expressar aquest malestar i, per tant, reduir el nombre de conductes disruptives.

És freqüent que els primers mesos de psicoteràpia hi hagi una millora simptomàtica molt significativa.

Per part dels pares i mares hi ha una descàrrega d’ansietat. El psicòleg és un aliat que permet entendre millor als fills i proporcionar un espai de confiança on poder pensar noves estratègies d’actuació, consensuades amb la parella.

Per part de l’infant segueix havent-hi malestar, però aquest ja no és expressat amb forma de conducta (almenys no amb tanta freqüència) sinó que s’utilitza l’espai terapèutic per expressar els conflictes interns.

La suma d’aquests dos elements fan que la majoria de pacients, durant els primers mesos de teràpia millorin la conducta, «el que es veu» però això no vol dir que tinguin menys patiment mental.

És per això que interrompre la teràpia en aquest moment és un gran error.

Perquè no s’ha pogut treballar l’arrel del problema, ens hem quedat amb la punta de l’iceberg i no haurem pogut aprofundir en la font del conflicte, la font del malestar.

Una interrupció del tractament després d’una millora simptomàtica serà contraproduent tant per l’infant com per la família perquè, al cap d’un temps, tornaran a sorgir en formes de conducta les actituds més «destructives» i que generaven malestar al sistema familiar, amb l’agreujant que anar el psicòleg no servirà de tant perquè l’infant ja haurà tingut una experiència terapèutica frustrada.

És per això, que recomano encoratjadament parlar amb el psicòleg sobre quin és el millor moment per acabar la teràpia, poder encarar-ho conjuntament i preparar un desenllaç satisfactori per la família, el pacient i la relació terapeuta – pacient.

microsomia

Microsomia hemifacial i logopèdia

Què és microsomia hemifacial us preguntareu?

La microsomia hemifacial, és coneguda com HFM, i és un trastorn en el qual el teixit d’un costat de la cara no es desenvolupa completament, el que afecta principalment les àrees auditiva, oral i mandibular.

A vegades els dos costats de la cara es poden veure afectats i pot comprometre el crani i la cara. Té diferents noms i hi ha de diferents tipus.

Un dels problemes més evidents és el subdesenvolupament dels maxil·lars superior e inferior del costat afectat.

Com és una patologia que afecta moltes àrees del cos, l’han d’avaluar diferents especialistes per exemple: El cirurgià, el genetista, l’infermer, l’oftalmòleg, l’ortodoncista, l’ORL i el logopeda ja que s’haurà d’avaluar el seu desenvolupament de la parla, la deglució i la masticació.

Ens centrarem en quina és la feina que hem de fer els logopedes, sobretot si estan especialitzats en teràpia miofuncional, ja que coneixem més tècniques i estem més especialitzats per treballar amb aquestes patologies.

Nosaltres com a logopedes ens hem d’ocupar d’avaluar els diferents aspectes relacionats amb la parla, la deglució i la masticació.

De la parla, ja que tenim unes estructures alterades per la manca de desenvolupament; el paladar tou i dur, la mandíbula, la llengua, les dents… estan alterades, amb el que també s’alteren el punt i el mode d’articulació d’alguns sons, que com a professionals hem de treballarà amb les estructures que tenim, tot i que sabem que amb les operacions aniran canviant.

De la masticació, ja que segurament està alterada ja que per una banda no serà possible o serà molt costós mastegar. I per això el professional ha de treballar altres tècniques i ensenyar-lo a mastegar de la manera més adequada.

S’han de treballar els músculs orofacials que intervenen en la masticació perquè tinguin la força, la mobilitat i la precisió que es desitja.

També serà necessari aquest professional pel tema de la deglució, ja que està alterada i canviarà segons quin tipus d’afectació hi hagi i segons les operacions i les reconstruccions que es vagin fent.

Com en la masticació, és necessari treballar la funció de la deglució però també la musculatura orofacial que intervé.

Us deixem una imatge de la nostra musculatura facial, ja que és important en tots els casos però en aquests més ja que es veurà alterada i l’hem de conèixer molt bé.

esclerosis

Esclerosis multiple

El 18 de Diciembre se celebra el Día Nacional de la Esclerosis Múltiple (EM), por ello en el día de hoy vamos a hablar de ella en el blog.

La EM es una enfermedad neurodegenerativa del Sistema Nervioso Central (cerebro y médula espinal) que afecta en mayor medida a mujeres que a hombres, siendo más común en las edades comprendidas entre los 20 y 40 años.

Su evolución no se puede prever, puesto que varía de una persona a otra. Los síntomas varían según las áreas afectadas del Sistema Nervioso Central, variando no solo entre las diferentes personas sino también en una misma persona dependiendo del momento en el que se encuentre.

Los síntomas más frecuentes son fatiga, trastornos visuales, dificultades motoras, de equilibrio y coordinación, espasticidad, trastornos del habla, alteraciones de la sensibilidad, trastornos cognitivos y emocionales, entre otros.

Actualmente no se conoce por qué se origina ni tampoco tiene cura, sin embargo, existen tratamientos que pueden ralentizar su evolución.

Uno de esos tratamientos es el logopédico, ya que a muchas personas puede resultarles complicado hacerse entender al presentan problemas en la articulación del lenguaje y/o en la evocación de la palabra adecuada.

Asimismo, pueden tener problemas en el proceso de la deglución de los alimentos, lo que se conoce como disfagia. Por ello el logopeda rehabilitará las funciones afectadas para ayudar a que la persona consiga una mejor calidad de vida.

En este tipo de enfermedad es fundamental la acción conjunta entre los diferentes profesionales (logopedas, fisioterapeutas, terapeutas ocupacionales, psicólogos,…) para llegar al objetivo común que es la mejora de la calidad de vida del paciente.

En España existen en torno a 47 000 personas con Esclerosis Múltiple, 600 000 en Europa y 2 500 000 en todo el mundo.

navidad.jpg

Navidad / Nadal

Hola tots!!! com cada any volem fer-vos arribar la nostra felicitació de Nadal, perquè passeu unes bones festes en família i amics i que gaudiu molt.

Recordeu que l’any que ve serà millor segur; feu un llistat de propòsits bons per complir durant tot l’any.

¡¡¡Hola a todos!!! como cada año queremos que recibáis nuestra felicitación de Navidad para que paséis unas buenas fiestas con amigos y familia. Disfrutad mucho

Recordad que el año que viene será mejor y no olvidéis la lista de propósitos para cumplir durante el año

regals

Nadal, regals, capricis, rabietes i posar a provar l’amor

Els carrers il·luminats per compensar que es fa fosc abans, anuncis de colònies horribles que perpetuen uns estereotips nefastos, regals super-cars i super-guays 3G amb bluetooth i gadgets que no sabem com, però ens faran la vida més fàcil.

Sí.

Ha arribat el Nadal. La societat consumista ens empeny cada vegada més a demostrar que estimem a les altres persones a través de regals materials.

I… com més brillants, grans o cars són aquests regals, millor.

PROU!

El Nadal és una època preciosa on ens retrobem amb la família i podem compartir moments únics i plens de màgia.

Passejar pels carrers, enviar felicitacions de nadal a les persones que estimem, la festa del col·legi que ens fa estar orgullosos de les nostres criaturetes…

El Nadal és una època de l’any més. Ni millor ni pitjor.

Però… quines són les particularitats d’aquesta època tan… enlluernada?

No podem posar en el centre del Nadal els regals.

El regal no és una finalitat en sí mateix, sinó un canal per expressar l’amor. I no hi ha res dolent. No hi ha res dolent mentre, juntament amb el regal, busquem altres camins per expressar el nostre amor.

El risc que correm és que aquests, els regals, siguin l’únic indicador d’amor.

Què podem fer per no caure en aquest fàcil parany?

En primer lloc tenint nosaltres clar el perquè fem les coses.

La intencionalitat amb la qual van els regals afecten com es reben aquests. En segon lloc donar màgia al voltant de la sorpresa.

Un dinar a casa amb tota la família, compartir moments divertits i anècdotes familiars, mirar fotos del nadal del 75 i una partida a cartes amb una llarga sobretaula són algun dels ingredients per cuinar, a foc lent, un amor més complet.

I, en tercer lloc, no oblidem que els regals són per jugar… Doncs a jugar! Molt bé.

Tenim el dinar a punt, tenim la família a taula però…. entre tanta varietat, com escolim regals pels nebots, cosines, fillols i altres menudets?

La sort que tenim, és que la ment dels infants està dissenyada per crear. Nosaltres, com a agents influents en la ment, hem de proporcionar l’escenari, l’espai, per a què la ment creí.

Com menys coses fa el joguet, més coses haurà de fer la ment del nen. Reglar peces de construcció i deixar que sigui l’infant que construeixi (i destrueixi) el que cregui, una pissarra amb blanc per omplir-la del que sigui o un joc de taula per jugar pares-fills són algunes idees de joguets que creen les condicions perquè l’infant els ompli amb la seva ment.

Per acabar, considerem que és important transmetre agraïment i gratitud a aquelles persones que ens envolten.

Així, l’infant podrà aprendre’n i desenvolupar-se com a persona agraïda. Des de l’equip d’Okidi us volem desitjar un Bon Nadal i Felices Festes.

descarga

Nódulos resistentes

Hace algunos años, acudió una chica a la consulta con unos nódulos en las cuerdas vocales. Era una maestra que estaba muy agobiada y estresada porque le repercutía mucho en su vida laboral y social.


Acudía un poco desesperada ya que llevaba 3 años realizando sesiones de logopedia y no sabía que hacer por qué los nódulos no desaparecían, y ella no quería pasar por quirófano, pero tampoco quería seguir realizando sesiones, y llegó a mí cansada y agotada, así que hice un trato, le ofrecí que me diera 4 meses, una vez a la semana 30 minutos y si nada cambiaba podía abandonar el tratamiento y no hablar bien de mí. No podía devolverle el dinero porque venía por mutua.
Ella se decidió y acudió a todas visitas, realizó los ejercicios en casa y en menos de 3 meses la derive de nuevo al otorrino, porque su voz estaba mejor y ella se sentía y se oía mejor. Y cuál fue su sorpresa cuando le dijo que ya no había nódulos y que estaba reeducada a nivel voz. Su siguiente reacción fue llamarme llorando dándome las gracias. 
Pues gracias a ella, recibimos más visitas que hicieron tratamiento con nosotros y actualmente estamos tratando a su hijo por nódulos.